L'evolució urbanística del barri de la Marina de Port al segle vint té el seu origen en el “Pla Jaussely”(1907-1917), que establia l'ús majoritàriament industrial de la zona i la seva articulació al voltant del Passeig de la Zona Franca, la principal connexió amb la ciutat. Com a conseqüència de l'establiment de la indústria a la zona en la dècada de 1920 comencen a aparèixer al llarg d'aquesta avinguda petits assentaments residencials. Un dels primers assentaments és el denominat barri de Plus Ultra, situat entre el canal de Carlota Joaquina i la vessant de Montjuïc.

Des del moment de la seva construcció i fins a l'actualitat, el barri de Plus Ultra ha mantingut la seva estructura original tot i no tenir un reconeixement legal.

Els primers habitatges van començar a construir-se en la dècada de 1920 sense que existís un pla d'urbanització previ, tot i que complint amb els requisits administratius. Això suposava que les edificacions es podrien veure afectades per plans reguladors posteriors i que els propietaris dels habitatges podrien ser desallotjats sense indemnització i sense dret a reallotjament. Les construccions originàries eren habitatges en filera, amb accés a la planta baixa i un pati del darrere. En el moment de la seva construcció no estava encara fixat el traçat dels carrers. El desenvolupament d'aquest assentament originari va donar lloc a un petit barri de prop de 100 habitatges, construïts en parcel·les de 6 a 8 metres d'amplada i al voltant de 15 metres de profunditat. Els edificis se situen al llarg d'un carrer central en forma de Y en el centre de la qual es troba una plaça destinada a ser el punt de trobada del barri.

Les transformacions posteriors han modificat substancialment l'entorn del barri Plus Ultra, fent cada vegada més difícil la seva integració amb el teixit urbà circumdant i incrementant així l'amenaça de la seva completa desaparició. Davant d'aquesta situació, els veïns han mantingut una forta resistència al llarg dels anys per tal de mantenir la identitat originària del barri.

El traçat i amplada del Carrer Mare de Déu del Port és un dels principals punts de conflicte entre els diferents plans d'ordenació urbanística que han afectat el barri Plus Ultra. El traçat d'aquest carrer es correspon amb l'antic recorregut del canal de la Carlota Joaquina. El canal es va cobrir el 1940 per facilitar l'eixamplament del carrer d'acord amb les directrius del “Projecte d’urbanització en la zona limitada pel carrer de les Corts Catalanes, Exposició de Barcelona, Cementiri del Sud-oest, Port Franc i Hospitalet del Llobregat” , aprovat l'any 1935. aquest pla preveia incrementar l'amplada del carrer Mare de Déu del Port a 15 metres, el que suposava la demolició de les cases situades en aquest tram del carrer.

Posteriorment, el “Pla General Metropolità” de 1976 confirma l'eixamplament del carrer Mare de Déu del Port i proposa reemplaçar les edificacions existents amb un nou bloc tancat amb pati interior, d'acord amb el model urbanístic prevalent a la zona.

Com que el barri estava considerat “fora de l'ordenació urbanística”, els veïns no han pogut fer obres de millora en els seus habitatges. Tampoc l'Ajuntament ha pogut renovar i mantenir els carrers. Tot això ha donat lloc a una gradual degradació dels edificis i els espais públics, i al progressiu abandonament del barri per part de la primera generació de veïns. Els nous residents que han arribat al barri són majoritàriament immigrants, que viuen en condicions precàries. Malgrat tot, els veïns que han romàs has persistit a defensar la permanència del barri Plus Ultra.

L'oposició dels veïns a la normativa del “Pla General Metropolità” va propiciar una nova “Modificació del Pla General Metropolità” aprovada el 2006. Aquest nou pla preservava les edificacions que donen als carrers Aviador Ruiz de Alda, Aviador Franco i Aviador Duran. No obstant això, el pla insistia en ampliar l'amplada del carrer de la Mare de Déu del Port, amb la conseqüent demolició de la fila d'edificacions situades en aquest carrer.

Les dificultats per executar la “Modificació del Pla General Metropolità” (reallotjament dels residents afectats, compensacions econòmiques als propietaris dels habitatges demolides) unides a la inalterable resistència dels veïns afectats, ha mantingut sense efecte aquest pla fins al dia d'avui.

L'any 2000, aquest conjunt urbà va rebre un reconeixement urbanístic en ser incorporat al “Pla especial del patrimoni arquitectònic, històric i artístic de la ciutat de Barcelona”.

Recentment, al setembre de 2014, l'Ajuntament ha aprovat una nova “Modificació del Pla General Metropolità” que substitueix l'aprovada el 2006. Aquesta nova modificació respecta l'estructura urbana i edificatòria existent i renúncia al projecte d'eixamplar el carrer Mare de Déu del Port. Amb aquest pla, l'Ajuntament espera promoure un lent procés de recuperació de la zona, dirigit pel sector privat, que doni lloc a la millora progressiva dels edificis existents, preservant el caràcter del barri.

Des del moment de la seva creació, en la dècada de 1920, el barri de Plus Ultra ha anat creixent sota l'amenaça de desaparició. Els primers edificis es van construir sota unes condicions administratives que no garantien la seva legalitat. Els successius plans d'ordenació urbana preveien la desaparició parcial o total del barri. L'oposició dels veïns a aquests plans, al llarg de molts anys, ha aconseguit un canvi de la normativa de planificació que permetrà conservar les edificacions i el traçat dels carrers. El pla recentment aprovat permetrà realitzar les reformes i actualitzacions dels habitatges que fins ara estaven paralitzades. Al llarg d'aquest procés, molts dels veïns originaris del barri van traslladar la seva residència a altres llocs mentre que nous habitants que han arribat han ocupat els habitatges en ocasions de forma il·legal. Les obres de millora de l'espai públic, dutes a terme per l'Ajuntament en el marc del pla de reformes 2010-2014, són un primer pas cap a la renovació del barri.

Com viuen els veïns els canvis esdevinguts al barri? Quines són les seves expectatives sobre la futura transformació del barri? Quines activitats es duran a terme a l'espai públic? Com han reaccionat els propietaris enfront de les ocupacions dels seus habitatges? Quins plans tenen de reforma? Com han experimentat els residents els canvis al barri? Els veïns que han marxat, tenen intenció de tornar? Volen els nous veïns mantenir la forma de vida actual del barri o transformar-la?

En aquest context, l'objectiu de PROHABIT és investigar l'existència d'una imatge col·lectiva vinculada a les estructures físiques que es conserven al barri Plus Ultra. Amb aquesta finalitat, es plantegen les següents qüestions:

•      Quina importància atorguen els habitants a la conservació de les estructures existents?
•      Quin valor tenen per als diferents grups (nouvinguts, immigrants, antics residents) les estructures existents?
•      Quins valors inspira el projecte urbanístic que preserva l'estructura del barri?
•      Com es mantindrà la identitat del barri en el desenvolupament futur del pla?
•      És el barri Plus Ultra part d'una estructura més extensa de llocs amb valor històric?