El barri de Trinitat Nova va començar a ser construït en la dècada de 1950 i 60 a la perifèria nord de la ciutat de Barcelona per satisfer l'enorme demanda d'habitatge social a causa de l'afluència d'immigrants que van arribar atrets pel creixement industrial de la ciutat.

Els primers blocs d'habitatges es van construir sense cap tipus de planificació urbana i sense tenir en compte el disseny dels espais públics. Els habitatges eren molt reduïts i la construcció de mala qualitat. Trinitat Nova és un exemple de l'anomenat “barraquisme vertical” que va sorgir en diferents zones de la perifèria de la ciutat per allotjar a les masses d'immigrants.

El barri limita al nord amb el vessant de la serra de Collserola i al sud i a l'est amb dues vies d'intensa circulació, la Ronda de Dalt i l’Avinguda Meridiana, respectivament. El traçat d'aquestes vies, que separen el barri de la resta de la ciutat, estava previst en el “Plan de Enlaces” aprovat en 1917, el principal objectiu era adaptar la ciutat a les necessitats d'una metròpoli, ampliant els plans del “Proyecto de Enlaces de la Zona de Ensanche de Barcelona y de los Pueblos Agregados”. , de 1907. Aquest traçat viari va ser respectat en els plànols parcel·laris realitzats posteriorment per l'Ajuntament, entre els anys 1929 i 1936.

L'any 1953, tres organismes públics - l'Obra Sindical de la Llar, l'Institut Nacional de l'Habitatge i el Patronat Municipal de l'Habitatge- van posar en marxa la construcció de diferents promocions d'habitatge sense haver-se aprovat encara el Pla Parcial. Aquest pla va ser redactat en 1957 per legalitzar el que ja s'havia construït.

El 1996, l'associació de veïns va prendre la iniciativa per posar en marxa un Pla Comunitari, amb l'objectiu de remodelar o substituir un parc d'habitatges greument deteriorat a causa de la seva mala qualitat constructiva, i especialment pels greus problemes derivats del ciment aluminós emprat en la construcció dels elements estructurals dels edificis. Així mateix, el pla propugnava la creació d'un sistema viari per facilitar el moviment a l'interior del barri i la comunicació amb els barris limítrofs.

Després d'aquesta iniciativa, el 1999 l'Ajuntament de Barcelona va aprovar una “Modificació del Pla General Metropolità” Posteriorment, i fins que va tenir lloc l'aprovació definitiva del

Posteriormente, y hasta que tuvo lugar la aprobación definitiva del “Pla Especial de Reforma Interior” el 2002, que ordena les alineacions i volums de les pomes, l'associació de veïns va continuar estant implicada en els processos de presa de decisions que afectaven la ordenació urbana i a l'edificació, mitjançant l'organització de tallers participatius. “Trinitat Nova, per un nou barri sostenible”, és un dels tallers organitzats per l'associació conjuntament amb l'equip responsable del “Pla Comunitari”. Només algunes de les propostes que van sorgir d'aquests tallers han estat implementades.

En l'actualitat, les etapes finals de la remodelació del barri s'estan concloent, i els últims blocs d'habitatge previstos en el “Pla Especial de Reforma Interior” s'estan acabant.

A principis de la dècada de 1990 es van detectar els primers casos de degradació de les estructures de formigó armat que contenien alumini (aluminosi) al barri de Trinitat Nova. Per una banda, aquest fet va portar a l'associació de veïns a posar en marxa, l'any 1996, un Pla Comunitari, el punt de partida del qual va ser fer un diagnòstic sobre l'estat del barri considerant quatre àmbits: urbanístic, educatiu, econòmic i social. D'altra banda, l'Ajuntament va encarregar el 1998 un estudi destinat a fer front a la situació de deteriorament dels habitatges. Arran d'aquest treball, es van identificar els edificis més afectats (un terç del total d'habitatges del barri), i es va proposar un programa per demolir els blocs afectats i substituir-los per habitatges de nova construcció.

El 1999, l'Ajuntament, l'Institut Català del Sòl i l'Associació de Veïns de Trinitat Nova van signar un conveni per a la substitució de prop de 900 habitatges afectats. Aquest treball conjunt entre administracions públiques i veïns s'ha convertit en un referent sobre la participació ciutadana en les transformacions urbanes en els primers anys del segle vint-i-u. Al llarg de les diferents fases de remodelació dutes a terme entre 2003 i 2013, es van acabar i lliurar 504 nous habitatges. En els anys 2013 i 2014 es van iniciar les obres de construcció de nous blocs d'habitatges que estan encara sense acabar.

En aquest context, el projecte d'investigació Prohabit es planteja donar resposta a la següent pregunta: Com viuen, perceben i valoren els veïns les transformacions que estan esdevenint al barri? Per a això s'abordaran els següents temes de recerca:

•      Com perceben els veïns la transformació del barri? Com incideix la seva percepció en la imatge o identitat del barri?
•      Quina influència han tingut els canvis de residència -de l'antic al nou habitatge- en les persones? Com afecten els canvis a la seva vida quotidiana? Com afecta l'espera als que encara no han estat reallotjats?
•      Quin valor té per als diferents habitants del barri (antics residents, reallotjats - o tot esperant ser-ho-, acabats d'arribar) les noves infraestructures i edificacions? Quins usos fan d'elles?
•      Com valoren els habitants del barri el procés participatiu que es va dur a terme a la fi del segle passat i principis de l'actual? Es van aconseguir els resultats esperats? Ha contribuït el projecte de reforma a consolidar l'estructura comunitària de Trinitat Nova?